POEMA

Avui, dia set de desembre, hem sortit un per un a recitar el poema que cadascú havia escollit. El meu poema és de Joan Brossa i es diu Eco. El vaig escollir perquè tenia un llibre de poemes que ens havien fet llegir a l'escola i el vaig trobar molt interessant i fàcil de recitar en quant a lèxic.

Trobo que aquesta activitat que ens han demanat els professors és una bona manera de superar una vegada més, la vergonya debant un públic receptiu, i tamb´re crec que tothom se l'havia preparat, però els nervis sempre fan males jugades i és normal quedar-se en blanc. Per acabaer m'agradaria dir que crec que és molt bona idea que cadascú es grabi recitant el poema, ja que és una manera de millorar tant en l'especte de recitar com en l'especte de la postura i la veu.

A continuació us deixo el meu poema per si us animeu i voleu llegir-lo.

"ECO"
	—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol. —Explica'm què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l'ombra xinesa? Digues: i el món? I l'home?                             —Heus aquí l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.